El dia escollit a l'atzar va ser l'1 d'Abril! Bonica data! I sort en vem tenir de fixar un dia...perquè tenia la sensació de que mai ho tindria tot a punt per marxar..sempre faltava veure algú, fer alguna cosa...esperar que els papers de l'atur arribessin i arribessin BÉ..no ajudava a calmar els nervis...però al final, tot va quadrar!!
Després d'un esptupendu i emotiu esmorzar amb la Cristiqueen i en Jordi...carregar i organitzar el cotxe...cosa que sembla fàcil dita així...i no ho és...GENS! quan ja pensavem que ho teniem tot llest...encara vem acabar fent una parada llampec a cal mecànic..per arreglar el carregador del Tontín, que no funcionava..i SORT que ho vem fer!!! No npmés perquè l'amic tontín ens ha guiat tot el viatge...sinó perquè a Andorra ens vem comprar un dels millor invents que ha creat la humanitat...un detector de freqüències que endollat al encenedor del cotxe i a un mp3...tens música per donar i regalar!
PRIMERA PARADA: ANDORRA
Llista de la compra...res de nou! Tabac, gasolina, el detector de freqüències, i com ja comença a ser habitual en la meva personeta...ajudar a un amic a comprar-se un gore!
Dinar ràpid...birreta...despedida del nostre bonic i conegut idioma..i cap a la france!!!
Una de les grans decisions que vem prendre, va ser no agafar ni uan autopista. Tot i que evidentment temps...no estalvies...el guanyes en disfrutar de paissatges preciosos..anar veient com canvien els colors a mida que avances quilòmetres, com canvia la vegetació, el temps, les matrícules...et fa sentir poc a poc més lluny de casa...però al mateix temps, tot canvia a la velicitat suficient com per anar sentint-te part de cada canvi.
La intenció 1 aquell dia, era anar a dormir a Tolousse, però el cansament, la gana i la recomanació de l'amiga Silvi, ens va portar a dormir a Miralpoix. Un poblet enmurallat preciós...però jo diria que com a mínim deshabitat, o d'habitants molt tímids...Crec que a part dels amos de l'hostal no en vem veure cap altre!
La visita al poble val realment la pena. Totes les cases del centre són de fusta i de colors diferents i li dónen un aire molt especial!
Poques hores vem passar-hi! No teniem una pressa excessiva, però si ens arribem a encantar amb cada cosa bonica que ens passava per davant...no hauriem arribat a Berlin ni per cagar-hi el tió! :)
octubre...
Fa 15 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada